BENVINGUTS AL TEMPS DELS ARBRES!

Una nova manera de relacionar-se amb el temps inspirada pels 13 cicles lunars simbolitzats pels Arbres que els antics celtes reconeixien com a divinitats.

Aprofundir en el sentir per respirar el moment present amb plenitud.

El llunarbori

El llunarbori és el calendari d’arbres basat en la reconstrucció que el poeta Robert Graves fa de l’alfabet Ogham, en el seu llibre La Diosa Blanca, que desxifrant els vells mites, ens presenta aquest antic calendari celta de 13 mesos, un arbre per cada cicle lunar, que formava part d’antigues cultures matriarcals existents.

Els antics calendaris eren de 13 mesos, corresponent al número de llunes que hi ha en un any, si comptem que cada cicle és de 28 dies. Es creu també que pertanyien a cultures ancestrals on dominava allò femení: l’observació del món natural, les estacions i els astres; abans que la masculinització i la cristianització del món, desacredités aquests complexes sistemes màgico-religiosos, estabilitzant l’any en 12 mesos, per acomodar-lo a les necessitats teològiques del moment. Amb el temps, el número 13, màgic i lunar per definició, va passar a ser considerat el de la mala sort.

El 2021 és el novè any que donem forma i llum a aquests sabers antics i d’altres, que ens guien i ens recorden que som fills i filles d’un ritme femení, intrinsícament lligat a la natura, que dansa amb el Cosmos.

És una invitació a reconnectar amb els ritmes femenins de la natura.

La lluna

La Lluna ens mostra el moviment cíclic de la Vida com a ritme natural. El fluir de les seves fases ens diu que tot és un cercle de naixement, creixement, mort i renovació. Els ancestres van donar-li la imatge d’una deessa que representa la força vital del cosmos i a la vegada, l’úter creador. La nostra part lunar és la que ens cuida, ens nodreix, ens fa ser receptius i ens inspira amb la imaginació, els somnis i la fantasia.

La Lluna és el satèl·lit natural de la Terra. Des de que existeix la humanitat, el cicle lunar ha estat clau en la divisió del temps per a l’organització de la vida humana. 

De la mateixa manera, la divisió del mes en setmanes de 7 dies també correspon amb el cicle de les quatres fases de la Lluna: lluna nova, quart creixent, lluna plena i quart minvant.

La importància de l’observació del Cosmos ha estat tan essencial en la mesura del temps que els set dies de la setmana estaven dedicats als astres més brillants que podem veure des de la Terra: el Sol, la Lluna, Mart, Mercuri, Júpiter, Venus i Saturn.

*El nom de Lluna prové del llatí i significa ‘brillar’ o ‘il·luminar’. Els adjectius per a designar pertinença a la Lluna són «lunar» (del llatí lunaris) i «selènic» (del grec antic). El gentilici de la Lluna és «selenita».

Els arbres

El poble celta sentia un gran respecte per la natura.

Creien que el poder dels déus es trobava místicament en cada un dels arbres del bosc, i per això, cada arbre era consagrat a un Déu i simbolitzava una virtut. Al voltant dels arbres, celebraven rituals, meditaven, feien danses sagrades o realitzaven sacrificis. Els arbres representen un nexe d’unió entre el cel, la terra i l’inframón. També simbolitzen el cicle de les estacions que expressen amb els seus canvis.

L’arbre, considerat símbol de vida, conté en ell, els 4 elements: foc, terra, aire i aigua.

Els druides consideraven que cada home o dona porta en el seu interior un arbre que alimenta el desig de creixement espiritual. Una antiga tradició feia plantar un arbre quan naixia un nen o una nena perquè fos el seu company i conseller durant tota la vida. Així, els arbres han estat els protectors, materials i espirituals, d’aquest poble. Els celtes van consagrar un arbre a cada cicle lunar per expressar el simbolisme i la força de cada moment de l’any.

Coneix els 13 arbres del llunarbori aquí.

La poesia

El llunarbori està inspirat en la màgia d’un poema que ens obre la porta del misteri i ens revela els secrets que guarden els arbres. Un poema que es conjuga en present.

La Cançó d’Amergin

Sóc un cèrvol de set banyes o un bou de set batalles
Sóc una extensa inundació en el pla
Sóc un vent en les aigües profundes
Sóc una llàgrima lluent del Sol
Sóc un falcó en el quer
Sóc bell entre les flors
Sóc un déu que fa cremar el cap amb fum
Sóc una llança combatent
Sóc un salmó en un estany
Sóc un turó de poesia
Sóc un senglar ferotge
Sóc el bram del mar
Sóc una onada del mar

¿Qui sinó jo coneix els secrets del dolmen de pedra no esculpida?

Sóc el si de tots els boscos
Sóc el foc de tots el turons
Sóc la reina de tots els eixams
Sóc l’elm de tots els caps
Sóc la tomba de totes les esperances

Traducció del poema citat en el llibre
La Diosa Blanca’ de Robert Graves. Ed. Alianza.


La Cançó d’Amergin és un poema druídic que revela l’existència de l’antic calendari lunar dels arbres.
Els 13 primers versos corresponen als arbres que formen els 13 mesos del Llunarbori.