Bevem la llet de la lluna blanca.
La vida alena dins la terra.
La llum ens desperta. I de nou, hi tornem.
Arribem com un ocell que torna al mateix arbre.
El sol desfà els núvols en una carícia.
I ens sembrem en bona saó.
Ben endins tenim la força per créixer amunt.
Quan la veu murmura vida.
I ens dibuixem en els gestos de cada dia.
Ens adonem d’allò que ens manca quan ens manca.
Que l’avui es vesteix de flors vora els camins.
I escollim sortir sota la pluja.
Tenim l’alegria en la pell fresca del matí.
Quan els ocells desdibuixen els núvols.
I la intuïció ens parla un sol llenguatge.
Ens sostenim en l’equilibri que desafia el pes.
La veritat té les seves punxes, com els esbarzers.
Ens donem a florir.
Ens han regalat la vida.
Incomptables estrelles per companyia.
I l’ombra d’un arbre a l’estiu. Ens hi aturem.
Podem sentir com ho tenim tot a tocar.
A dins del tronc, la bona teia.
No cal anar lluny, si estem a prop.
I enfilem el camí de comprendre el capvespre.
Quan el Sol s’encén.
I fem veremes per celebrar.
La follia ens fa perdre pel bosc.
Corren follets sota les fulles.
El romaní ens fa de coixí.
L’abundància ens diu, vine’m a collir.
Quan la tarda es deixa caure.
I la pluja ens desperta.
Encenem una foguera en la nit.
Quan la Lluna fa el ple.
I les ombres ens diuen el camí.
Trobem la font que sempre dona.
El preny de vida al cau del món.
I en acabat, ens parim de nou.