Una bona relació amb el temps és una bona relació amb un mateix.
Els antics celtes, a partir de l’observació dels estels i del Sol, reconeixien els moments de canvi. Un estel al cel els indicava que havia arribat una data determinada que assenyalava una època agrícola. I la durada de la llum del Sol i la seva trajectòria indicava el pas de les estacions. El canvi era entès com indici de prosperitat, l’impuls que mou la roda del temps.
Antigament, els savis ajudaven a entendre a la seva gent com viure cada moment. En el seu dia a dia, era essencial estar atent allò que la natura donava. Fent feina junts, amb entrega i confiança, recollien els fruits que la Gran Mare els oferia. Cada collita era celebrada i agraïda amb festes on tots aportaven els seus dons i virtuts. D’aquesta manera es teixien les experiències que donaven sentit a la vida. Observant el cel i comunicant-se amb els elementals que bateguen en tot el que ens envolta, els nostres avantpassats van prendre consciència del temps i els seus cicles. Vivint amb harmonia amb l’entorn i els ritmes naturals s’adonaren que el coneixement està viu i és sensible al canvi, obert a la creativitat de qui aprofundeix en els sabers. Tenien integrat que per arribar a la totalitat cal passar per la matèria i viure en el cos que forma part del Cosmos.
A la roda del temps hi trobem 8 celebracions:
els equinoccis i els solsticis, que donen pas a les estacions,
i al bell mig, les 4 festes de foc que els celtes celebraven:
Imbolc, Beltane, Lughnasad i Samhain.
SOLSTICI D’HIVERN
És l’estació del repòs, relacionada amb la vellesa. Arriba la calma i el fred. És l’època de la quietud i el fred. El foc esdevé la millor companyia per travessar aquest temps de foscor sense que ens agafi la por. El seu element és l’aigua que representa el cicle de la vida on tot mor per renéixer. És temps d’anar a l’essència i recarregar-nos d’energia perquè floreixi en el nostre interior, una nova primavera.
Imbolc
13 de Servera (2 de febrer)
Imbolc significa ‘al ventre de la mare’ i es refereix a la llavor de la primavera que germina en la foscor. Es festeja la llum encenent espelmes i es beneeixen les llavors que es volen cultivar.
Naixement.
equinocci de primavera
És l’inici del cicle vital. Les llavors germinen i broten una pila de verds tendres, vius i lluminosos. És l’època de la infantesa, l’estació que més ens alegra quan arriba. Augmenta l’energia i la nostra activitat física, ens sentim exaltats, animats i cansats. El seu elemental és l’aire: respirar aire pur i sentir com el vent ens neteja farà que no ens afecti la tristesa. Les flors esclaten en abundància.
Beltane
17 de Salze (1 de maig)
Beltane significa ‘foc brillant’ i és el temps de la llum. És la regeneració de la vida, la brotada, el creixement. És la unió del Déu i la Deessa i s’honora la sexualitat. Es celebren els rituals de fertilitat.
Vida.
SOLSTICI D’ESTIU
És l’època de creixement i maduració. És el temps que ens dóna més fruits. És la joventut. El Sol fa que s’activin les energies i ens sentim alegres, optimistes i més socials.
És una estació calorosa i seca, relacionada amb l’element del foc, que al mateix temps es relaciona amb el cor. Temps de celebrar i de sentir amor i unió cap allò què ens envolta. La vida es fa més intensa, els dies són llargs i les nits es viuen a la fresca.
Lughnasad
25 de Boix grèvol (1 d’agost)
Lughnasad celebra la maduració dels fruits i les collites. És una festa solar i es dediquen cercles i rituals al déu Lugh per agrair l’abundància dels cereals, la bona conservació i la justa repartició.
Maduració.
equinocci de TARDOR
És l’estació del canvi de colors, dels fruits, de l’abundància. És l’època de la maduresa. La natura es despulla i l’arbre confia les seves llavors a la intimitat de la terra. Ens convida a la introspecció i al creixement. És el moment de reconstruir el nostre món des de la quietud. El seu element és la terra: sentir el bosc i anar-hi a cercar bolets, llenya o fruits. I després, reinventar el món compartint l’escalfor de l’arbre a la llar de foc.
Samhain
5 de Canya (1 de novembre)
Samhain celebra la fi de la roda de la vida i la mort del Sol. Comença el temps de la foscor. És un moment màgic en què s’obre la porta al més enllà i es comparteix la festa amb els que ja no hi són.