Robert Graves ens descobreix aquest antic calendari de màgia arbòria basat en l’alfabet Ogham dels celtes, conegut com Beth-Luis-Nion, el coneixement del qual era un secret reservat als druides savis. Era un llenguatge màgic i vinculat a la Gran Mare, la Deesa Blanca.
En l’alfabet Ogham cada lletra es correspon amb un arbre, i amb elles representaven uns sabers intrínsecs que només sabien desxifrar els iniciats i que servia per ensenyar els mites i els coneixements de forma oral. Un llenguatge simbòlic de lloança, exaltació i agraïment als dons del planeta i a la seva capacitat de crear, nodrir, cuidar i acollir una gran diversitat de formes de vida, que moren per renéixer en una roda cíclica on temps, vida i mort és el mateix.
Amb l’alfabet expressaven mitològicament el seu calendari i els moviments del regne vegetal i animal en relació a la radiació del Sol a la Terra i la influència de la Lluna, els planetes i les estrelles de la nostra galàxia -Io, la Vaca Blanca o la Via Làctia-.
Consonants lunars
B – beth – bedoll del 24 de desembre al 20 de gener
L – luis – servera del 21 de gener al 17 de febrer
N – nion – freixe del 18 de febrer al 17 de març
F – fearn – vern del 18 de març al 14 d’abril
S – saille – salze del 15 d’abril al 12 de maig
H – uath – arç blanc del 13 de maig al 9 de juny
D – duir – roure del 10 de juny al 7 de juliol
T – tinne – boix grèvol del 8 de juliol al 4 d’agost
C – coll – avellaner del 5 d’agost a l’1 de setembre
M – muin – vinya del 2 al 29 de setembre
G – gort – heura del 30 de setembre al 27 d’octubre
P – peith – canya del 28 d’octubre al 24 de novembre
R – ruis – saüc del 25 de novembre al 22 de desembre
Vocals solars
A – ailm – avet blanc solstici d’hivern
O – onn – ginesta equinocci de primavera
U – ura – bruc solstici d’estiu
E – eadha – àlver – equinocci de tardor
I – idho – teix – solstici d’hivern
La cançó d’Amergin ens revela l’existència d’aquest antic calendari de 13 mesos lunars.