La poesia

El llunarbori està inspirat en la màgia d’un poema que ens obre la porta del misteri i ens revela els secrets que guarden els arbres. Un poema que es conjuga en present.

La Cançó d’Amergin

Sóc un cèrvol de set banyes o un bou de set batalles
Sóc una extensa inundació en el pla
Sóc un vent en les aigües profundes
Sóc una llàgrima lluent del Sol
Sóc un falcó en el quer
Sóc bell entre les flors
Sóc un déu que fa cremar el cap amb fum
Sóc una llança combatent
Sóc un salmó en un estany
Sóc un turó de poesia
Sóc un senglar ferotge
Sóc el bram del mar
Sóc una onada del mar

¿Qui sinó jo coneix els secrets del dolmen de pedra no esculpida?

Sóc el si de tots els boscos
Sóc el foc de tots el turons
Sóc la reina de tots els eixams
Sóc l’elm de tots els caps
Sóc la tomba de totes les esperances

Traducció del poema citat en el llibre
La Diosa Blanca’ de Robert Graves. Ed. Alianza.


La Cançó d’Amergin és un poema druídic que revela l’existència de l’antic calendari lunar dels arbres.
Els 13 primers versos corresponen als arbres que formen els 13 mesos del Llunarbori.