Poemes del boix grèvol

Ilex aquifolium

Vull ser immortal com el roure, però en femení. I en la foscor, ser la viva obaga, i en llocs ombrívols, fer-me el cau. Quan el Sol ple d’estiu punxa com arestes les meves fulles, sota meu, hi ha el resguard de mig camí. Sóc d’una ombra radical i estic protegit. Mai no perdo el verd, i el vermell, em distingeix.

Llunarbori 2017


Sóc el rostre clar de la foscor
Sóc un raig de sol al barranc dels instints
Sóc qui planta cara a les tempestes
Sóc dels sàtirs i les fúries
Sóc un bon presagi a l’entrada de casa
Sóc el protegit punxegut del bosc
Sóc la llar dels esperits de la natura

Llunarbori 2018


A l’obaga de la vida,
la batalla per la llum
diu que vagi cap amunt
i que prengui bé la mida
que la lluita és cada dia,
i caldrà tenir fortuna,
ni que sigui una engruna,
per saber amb decisió
que és la bellesa interior
el somriure de la lluna.

Llunarbori 2019


Punxa la fulla
que no té por
sentint-se dura
buscant claror,
la llum més pura
sempre és l’amor
que res l’atura,
ni la foscor,
si l’atzar tèrbol
de dins l’obaga,
amb el boix grèvol
combats ben clara,
la sort del trèbol
vindrà de cara.

Llunarbori 2020


Llegir els poemes dels arbres:

Bedoll, Servera, Freixe, Vern, Salze, Arç blanc, Roure
Boix grèvol, Avellaner, Vinya, Heura, Canya, Saüc