Poemes de la servera

Sorbus domestica

Em vesteixo amb la verdor del sotabosc quan creix la llum. Faig dolces flors. Faig peres bones per ser aliment quan siguin madures, saben la màgia de caure a terra.
Sóc l’alegria a dins el bosc, i en el pendent de la carena, vaig cap amunt, ja ningú em para.
No tinc preguntes, sóc la resposta.

Llunarbori 2017


Sóc una estrella dins el cor
Sóc dels ocells que em despentinen, bons auguris
Sóc el picarol alegre del bosc
Sóc un riu que murmureja els secrets del més enllà
Sóc el primer foc
Sóc la llibertat dels fruits alimentant als déus
Sóc el tresor de qui confia en mi

Llunarbori 2018


Sóc la fada encantada
de bellesa que germina
quan la vida endevina
que els ocells faran volada
per sentir, d’una vegada,
que és precís viure l’instant
i saber refilar el cant
per volar sense cap por,
fer-se llum en la foscor
i no haver de resar tant.

Llunarbori 2019


L’arrel que trenca
la fina capa
de sota terra,
ja res la para,
quan la servera
ja s’ha fet tarda,
en lluna vella,
dins la barraca,
i un ocellet
que fa piu-piu
espanta el fred,
que ho fa tot net,
i l’arbre viu
a cor despert.

Llunarbori 2020


Llegir els poemes dels arbres:

Bedoll, Servera, Freixe, Vern, Salze, Arç blanc, Roure
Boix grèvol, Avellaner, Vinya, Heura, Canya, Saüc