Poemes del saüc

Sambucus nigra

Sóc una fada madrina que omple de perfums i flors la saviesa. Sóc una bruixeta bona amb fruits silvestres que fan delir. I puc ser el mateix dimoni, si em cremo al foc. Sóc un bon arbre i dic: fuig d’aquí, a qui no vull pel camí. I a la vora de gent feliç, amb molta pau, hi faig arrels, hi faig jardí.

Llunarbori 2017


Sóc un tresor silvestre i unes mans que curen
Sóc el gresol de l’alquimista
Sóc el fum que allibera el dimoni
Sóc la flauta dolça de l’àvia
Sóc el bruixot de la bona medicina
Sóc mil fades que em somriuen
Sóc el jardí de les ànimes en pau

Llunarbori 2018


Jo pertanyo al més enllà
i són bovedes celestes
els poms blancs de flors silvestres
que m’agrada tant donar,
sóc la mà que sap cuinar
un xarop per la mainada,
la recepta més sagrada,
d’un ben dolç i suau perfum,
el naixement de la llum
que desperta la contrada.

Llunarbori 2019


Duus el vestit
de bruixa bona,
i en la nit
cara rodona,
dones el pit
i acarones
amb els suaus dits
d’una marona,
l’infant inquiet
i benastruc,
que viu despert
bevent el suc
de l’hivern fred,
el dolç saüc.

Llunarbori 2020


Llegir els poemes dels arbres:

Bedoll, Servera, Freixe, Vern, Salze, Arç blanc, Roure
Boix grèvol, Avellaner, Vinya, Heura, Canya, Saüc