Poemes del roure

Quercus robur

Amb una presència majestàtica, escric la història del temps a la meva escorça. M’he fet el cor robust, d’una fusta que ho aguanta tot. I així bo i després de mort, aguanto masies i sóc el dintell de la porta. I si vols saber el fruit de tant treball, cap dins una gla, que sense saber-ho, sap fer-se roure i fer-se eterna.

Llunarbori 2017


Sóc la porta de l’any i el dintell que l’aguanta
Sóc terra viva
Sóc una pluja de fulles esplèndida
Sóc una gla majestuosa
Sóc una mà oberta
Sóc el temple d’abans de les esglésies
Sóc l’escola de tota la vida

Llunarbori 2018


Duc amb mi el foc de l’any
que desprèn tanta claror
que tot l’esdevenidor
surt del broc, per un instant,
com si fos un averany
que la vida t’ha donat
moltes oportunitats,
ho diré movent les fulles,
ho diré fent macarulles,
el secret és dins la gla.

Llunarbori 2019


El temps del món
no té camins
sols un sol cor
i arrels endins.
Tenim la sort
d’obrir infinits
de molsa i bosc
als nostres dits,
i no cal moure
l’aglà amorosa,
que si vol ploure
i déu disposa,
a sota el roure
fem festa grossa.

Llunarbori 2020


Llegir els poemes dels arbres:

Bedoll, Servera, Freixe, Vern, Salze, Arç blanc, Roure
Boix grèvol, Avellaner, Vinya, Heura, Canya, Saüc