Poemes de l’arç blanc

Crataegus monogyna

Les fades em vesteixen de flors, cada primavera, per cridar ben blanc que ha arribat el bon temps.
Dóno recer, nèctar i fruitets.
Sóc molt estimat i per molts, sóc visitat. Ara, cal tenir cura, car en la tendresa, dissimulades, hi tinc espines, per si de cas, se’m mengen massa o em fan sagnar. Que si punxo, ho faig de veritat.

Llunarbori 2017


Sóc les espines que fan preciosa la flor
Sóc la neu fonent-se a les muntanyes
Sóc el crit vermell del fruit
Sóc una clariana a dins del bosc
Sóc l’alegria de trobar un tresor
Sóc la barraca del pastor quan hi ha tempesta
Sóc el remei per equilibrar la tensió

Llunarbori 2018


Sóc la bruixa de les flors
que et penetra la mirada,
com si fos una nit clara
que et volgués donar redòs
quan els núvols duen plors,
quan el cor batega fort,
i pots veure un fil de sort
amb l’esclat de la ginesta,
tanta vida que vol festa
i tanta feina que hi ha a l’hort.

Llunarbori 2019


Passo la tanca
de mil espines
i a dins l’estança
de flors divines,
el ritme avança,
creixen mil dies
sense recança
de fer-se lliures.
Éssers de llum
van despertant,
son mil perfums
i un dolç cant,
tot un rum-rum
vora l’arç blanc.

Llunarbori 2020


Llegir els poemes dels arbres:

Bedoll, Servera, Freixe, Vern, Salze, Arç blanc, Roure
Boix grèvol, Avellaner, Vinya, Heura, Canya, Saüc