Poemes de l’heura

Hedera helix

Parets, troncs i sòls em sostenen en el meu camí sempre endavant. Com un espiral que tot ho abarca, m’enfilo i abraço la verdor dels anys amb esperança. Valenta i impetuosa, sóc la reina del sotabosc. Sóc impertèrrita i no em faig enrera, sempre reneixo, tinc el secret del cicle etern. I de la mort, en faig la vida.

Llunarbori 2017


Sóc la vida que creix en espiral
Sóc la corona de la disbauxa
Sóc qui abraça l’amor etern
Sóc creuar el riu i tornar viu
Sóc la papallona que neix en una flor
Sóc un món misteriós
Sóc la bellesa sempre verda dels altars

Llunarbori 2018


Amb l’ànima enfiladissa
i el cos verd mirant al cel,
dono la darrera mel
a abelles afuadisses,
i escolto piuladissa,
com ocells que volen lliures,
quan s’encenen els somriures
en el foc de la disbauxa,
diu que el seny hi va anar a caure
i fa goig, viure per viure.

Llunarbori 2019


S’escampa verda
una catifa,
de vida és plena
i enfiladissa,
busca l’esquerda,
amunt s’enfila,
la llum que entra
li fa de guia,
i entre l’arbratge,
l’heura treu pit,
perquè el coratge
obre camí,
i en el fullatge
duc l’infinit.

Llunarbori 2020


Llegir els poemes dels arbres:

Bedoll, Servera, Freixe, Vern, Salze, Arç blanc, Roure
Boix grèvol, Avellaner, Vinya, Heura, Canya, Saüc