Poemes del vern

Alnus glutinosa

Visc en els camins humits de la terra. Em banyo, d’arrels i tronc. I sóc la terra de dintre l’aigua perquè damunt s’hi faci vida.
Sóc el foc que destrueix, la
lluita que no es veu i la força del guerrer que defensa l’esperança del color verd.
I després de la tempesta, arribo sempre amb brots de calma.

Llunarbori 2017


Soc el pilar de la casa que reneix
Soc el carbó de picar pedra
Soc la branca oracular de l’aire més alt
Soc el verd primitiu de les flors i l’escorça del foc
Soc la fusta que sagna 
Soc el xiulet que embruixa el vent del nord 
Soc el guerrer i la llum del sol

Llunarbori 2018


Tinc la pell rica en tanins
i no em pot l’adversitat,com un cant oraculat
que m’arriba des de dins,
per centenars de camins,
duc els peus ben xops de fang
i botons vaig escampant,
que no és una flor mera,
que és tota la primavera
el que em corre per la sang.

Llunarbori 2019


Canta la branca
i les abelles
són l’esperança
d’aquelles tendres
flors de bonança,
que saben elles
que la nit cansa,
i en les soleies
el temps etern
que sempre gira.
Marxa l’hivern,
el bo ja arriba,
adeú, fa el vern
i hola, la vida.

Llunarbori 2020


Llegir els poemes dels arbres:

Bedoll, Servera, Freixe, Vern, Salze, Arç blanc, Roure
Boix grèvol, Avellaner, Vinya, Heura, Canya, Saüc