Poemes del bedoll

Betula pendula

Senzillament, vinc amb la llum. Duc el sol sota l’escorça clara del bosc. En aigües dolces, estiro arrels i afermo la terra. Sóc la delicada duresa del riu quan l’embat del temps és glaç i el llamp es fon. I del meu son, desperto silenciós d’entre les boires desfent el somni. Respiro i sento com brota la vida a les fulles dels meus dits.

Llunarbori 2017


Sóc una llavor que germina, un dia nou
Sóc el bressol de la puresa
Sóc el blanc que està per fer
Sóc la paciència de la lliçó que es repeteix
Sóc la llum de la mirada
Sóc l’esdevenir innocent
Sóc la saba que nodreix l’oli de l’escorça

Llunarbori 2018


En el bosc, sóc el primer
que a la llum de les esquerdes
trec les meves fulles verdes
mentre espero l’ametller
s’avingui a florir amb deler,
i així, s’omplin de tresors
les beçulles dels pastors
i les nits de tants infants
que s’adormin tot somniant
que demà vénen les flors.

Llunarbori 2019


La nit que neix,
en lluna tendra,
com qui reneix
d’antiga cendra.
La llum que creix
ens dóna a entendre
que cal un feix
per poder encendre
un foc que escalfa
prop d’un bedoll 
en la nit llarga
sens fer soroll,
la font que raja,
ens raja a doll.

Llunarbori 2020


Llegir els poemes dels arbres:

Bedoll, Servera, Freixe, Vern, Salze, Arç blanc, Roure
Boix grèvol, Avellaner, Vinya, Heura, Canya, Saüc