Poemes del freixe

Fraxinus excelsior

Creixo amb la força immensa del mar i sóc també la barca que hi navega. I en fonda terra, hisso les branques, per fer volar les llavors i deixar que el vent les endevini, com paraules que germinen, arrelant en la profunditat del saber donar fruits.
M’obro al present i m’entra el bon temps.

Llunarbori 2017


Sóc les arrels del fons del pou i la font del senderi
Sóc les llavors de la primavera que s’endevina
Sóc el pal de l’escombra voladora
Sóc els rems de la barca que torna a port
Sóc la rosa dels vents a mar obert
Sóc la paraula amorosa quan fecunda el verb
Sóc allò que no es veu

Llunarbori 2018


Arrelat al firmament
sé com vèncer la tempesta
i renéixer en plena festa,
quan arriba aquell moment
de caure en coneixement,
i comences a estimar
el que toques amb la mà,
que tot viu i neix empès
per la saba i res més,
som un riu que anem a mar.

Llunarbori 2019


S’obre en el cel
la flor de terra,
i en surt la mel
que fa l’abella.
Cau un estel,
la nit s’esquerda,
i a dins l’arrel,
i al brot més tendre,
s’afanya a créixer,
un fil de vida,
que diu el freixe
pren bé la mida,
viure és renéixer
a cada dia.

Llunarbori 2020


Llegir els poemes dels arbres:

Bedoll, Servera, Freixe, Vern, Salze, Arç blanc, Roure
Boix grèvol, Avellaner, Vinya, Heura, Canya, Saüc