Visc el misteri de ser-hi sempre, de refundar-me, d’anar sempre més enllà. El vent em travessa, les fletxes apunten el cel i xiulo amb llibertat. Creixo d’arrels en la força de la foscor que ningú veu. Puc ajudar-te o donar-te sostre, si en temps de fred, em prens. Puc ser una que no s’acaba i moltes que han de venir.
Llunarbori 2017
Sóc la fermesa oculta de les profunditats
Sóc un flaviol a les entranyes
Sóc el senyal que l’aigua corre
Sóc la direcció de la fletxa
Sóc la força del silenci
Sóc qui obre els ulls a l’invisible
Sóc el vent que canta teixint arrels
Llunarbori 2018
La flor de la percepció
s’amaga entre les canyes
com el temps de les aranyes
que teixint la construcció
no malgasten l’ocasió,
per quan l’arbre, fulles llenci,
molt abans del que un es pensi,
retornar a les arrels
on respiren els anhels
que s’afermen en silenci.
Llunarbori 2019
Xiula la canya
que aigua hi ha
de la muntanya
fins a la mar.
L’aire que canta
al canyissar,
misteri amaga
al fons del llac.
I en la nit
un cel d’estels
diu el camí
de les arrels,
la vida és dins
plena d’anhels.
Llunarbori 2020
Llegir els poemes dels arbres:
Bedoll, Servera, Freixe, Vern, Salze, Arç blanc, Roure
Boix grèvol, Avellaner, Vinya, Heura, Canya, Saüc