Poemes de la vinya

Vitis vinifera

Amb devoció, han fet de mi, deserts de vins i feixes a mil. De cap a la tina, demano Sol. Maduro al punt de la pluja i m’entrego a mans i coves que s’omplen de vinya abundant.
Sóc de viure amb companyia, com és el vi, per beure’l junts. Ben emparrada i amb arrels fondes, puc arribar-te, sincerament.

Llunarbori 2017


Sóc la follia del viure
Sóc de l’arrel, pura fantasia
Sóc la feinada quan la vida és festa
Sóc l’alè vital
Sóc el cant sincer de l’ocell
Sóc un empelt del nou i el vell continent
Sóc la fi i el principi de tot

Llunarbori 2018


El poeta que camina
tot seguint el seu destí
en la llum d’un got de vi,
beu l’essència de la vida
al turó de poesia,
que és vritat i ben sabut,
que petit i rabassut
busca l’aigua ben avall
i entren dins l’amagatall
les arrels d’un cep astut.

Llunarbori 2019


Viu l’alegria
amb senzillesa,
que cada dia
és una entesa
amb l’alquimista
que tot ho endreça,
i així la vinya
fa que s’enreda
perquè el que vol
és fer camí,
amb un bon sol,
i compartir
allò que dol
amb un bon vi.

Llunarbori 2020


Llegir els poemes dels arbres:

Bedoll, Servera, Freixe, Vern, Salze, Arç blanc, Roure
Boix grèvol, Avellaner, Vinya, Heura, Canya, Saüc