Amb devoció, han fet de mi, deserts de vins i feixes a mil. De cap a la tina, demano Sol. Maduro al punt de la pluja i m’entrego a mans i coves que s’omplen de vinya abundant.
Sóc de viure amb companyia, com és el vi, per beure’l junts. Ben emparrada i amb arrels fondes, puc arribar-te, sincerament.
Llunarbori 2017
Sóc la follia del viure
Sóc de l’arrel, pura fantasia
Sóc la feinada quan la vida és festa
Sóc l’alè vital
Sóc el cant sincer de l’ocell
Sóc un empelt del nou i el vell continent
Sóc la fi i el principi de tot
Llunarbori 2018
El poeta que camina
tot seguint el seu destí
en la llum d’un got de vi,
beu l’essència de la vida
al turó de poesia,
que és vritat i ben sabut,
que petit i rabassut
busca l’aigua ben avall
i entren dins l’amagatall
les arrels d’un cep astut.
Llunarbori 2019
Viu l’alegria
amb senzillesa,
que cada dia
és una entesa
amb l’alquimista
que tot ho endreça,
i així la vinya
fa que s’enreda
perquè el que vol
és fer camí,
amb un bon sol,
i compartir
allò que dol
amb un bon vi.
Llunarbori 2020
Que la mort no continua,
és l’amor que ens fa ser aquí
vora teu l’ànima es nua
quan a taula arriba el vi
celebrant la dolça rua
de cançons que té el magí,
mentrestant l’etern afua.
Oriol Sauleda
Llunarbori 2021
Quan la poesia és dins
cal tallar moltes cadenes
i seguir molts laberints
del que corre per les venes,
per així, anar teixint.
Connectem bé les antenes,
hem obert tots els camins.
Llunarbori 2022
Soc la verema i la festa
del sol que cau en plena gesta,
tots a una, repartim pans,
que n’hi ha per tots i els que vindran,
si del cultiu en fem cultura,
que és diferent de la tortura,
que allò que fa que l’aliment
nodreixi espiritualment
és el temps que s’hi ha dedicat
i tot l’amor que s’hi ha posat,
perquè estimar el tros de terra
és per nosaltres una guerra,
obrim el vi i conversem
del que vam ser i el que serem.
Llunarbori 2023
Llegir els poemes dels arbres:
Bedoll, Servera, Freixe, Vern, Salze, Arç blanc, Roure
Boix grèvol, Avellaner, Vinya, Heura, Canya, Saüc