Poemes de l’avellaner

Corylus avellana

Com rajos rutilants, els meus troncs creixen per abastar tot el cel i obrir-se a la saviesa.
Sóc l’arbre que inspira les muses que ho inspiren tot.
Dins la closca, el fruit de la vida ens dóna el moment fèrtil que alimenta l’espèrit.
I si cerques allò que no saps on trobar, confia en les meves vares i deixa de buscar.

Llunarbori 2017


Sóc la llavor a dins el crani
Sóc l’alè de les nou muses i el fruit de nou mesos
Sóc la font de la veritat
Sóc la delicadesa del cel a les branques
Sóc qui observa enmig de la batalla
Sóc el bastó de qui no té por
Sóc el fèrtil coneixement arribant a flor

Llunarbori 2018


Com un fil d’aire a la font
he sentit cantar la musa
un matí de llum difusa
quan la poesia és pont
i no cal entendre el com
neix del fruit, una llavor,
de la pedra, inspiració,
i una nit de lluna plena
quan ensumis la verbena,
tindràs dintre la cançó.

Llunarbori 2019


El fruit que cau
quan és madur
fent-se el babau
anant perdut,
té dins el cau
amb un dolç gust
tot el que rau
per viure pur,
un cap ben clar
i un cor encès
és el que cal,
a fi de bé,
que molt s’ho val,
l’avellaner.

Llunarbori 2020


Creadors creats per res
que es desfan de mica en mica
i una força que ens ha empès
a saber on la terra és rica
de regals, que ens els ha emès
nostra mare que no és crica
ens valida, ens ha comprès.

Oriol Sauleda

Llunarbori 2021


Llegir els poemes dels arbres:

Bedoll, Servera, Freixe, Vern, Salze, Arç blanc, Roure
Boix grèvol, Avellaner, Vinya, Heura, Canya, Saüc