Poemes de l’avellaner

Corylus avellana

Com rajos rutilants, els meus troncs creixen per abastar tot el cel i obrir-se a la saviesa.
Sóc l’arbre que inspira les muses que ho inspiren tot.
Dins la closca, el fruit de la vida ens dóna el moment fèrtil que alimenta l’espèrit.
I si cerques allò que no saps on trobar, confia en les meves vares i deixa de buscar.

Llunarbori 2017


Sóc la llavor a dins el crani
Sóc l’alè de les nou muses i el fruit de nou mesos
Sóc la font de la veritat
Sóc la delicadesa del cel a les branques
Sóc qui observa enmig de la batalla
Sóc el bastó de qui no té por
Sóc el fèrtil coneixement arribant a flor

Llunarbori 2018


Com un fil d’aire a la font
he sentit cantar la musa
un matí de llum difusa
quan la poesia és pont
i no cal entendre el com
neix del fruit, una llavor,
de la pedra, inspiració,
i una nit de lluna plena
quan ensumis la verbena,
tindràs dintre la cançó.

Llunarbori 2019


El fruit que cau
quan és madur
fent-se el babau
anant perdut,
té dins el cau
amb un dolç gust
tot el que rau
per viure pur,
un cap ben clar
i un cor encès
és el que cal,
a fi de bé,
que molt s’ho val,
l’avellaner.

Llunarbori 2020


Llegir els poemes dels arbres:

Bedoll, Servera, Freixe, Vern, Salze, Arç blanc, Roure
Boix grèvol, Avellaner, Vinya, Heura, Canya, Saüc