La màgia —que no és sinó un altre nom de la poesia— sempre ha servit per invocar misterioses relacions; ens remetem als orígens.
Joan Brossa
Toquem fusta perquè venim dels arbres.
Som natura. I ells són l’expressió d’allò més sagrat.
Ens ho recorden creences ancestrals que la tradició oral i el saber popular han anat perllongant en el temps.
Els arbres, les plantes i les herbes van tenir una gran importancia pels antics celtes. Creien que la naturalesa estava animada i penetrada de forces i energies. Cada arbre posseïa un esperit propi i era un nexe entre el món diví i el món dels homes. Els druides tenien un alfabet màgic, l’alfabet Ogham, les lletres del qual eren la inicial del nom d’una sèrie d’abres i arbusts sagrats i plens de simbolisme.
Els temples i les escoles eren el bosc. El nemeton era un bosc sagrat d’arbres. Al centre dels rituals druides hi havia el roure. Símbol de coneixement i poder. Si en el roure hi creixia el vesc significava que els déus vivien dins seu. La poda del vesc es feia el sisè dia del cicle lunar. El druida tallava les branques amb una falç d’or. La falç d’or tenia símbols lunars i solars. L’or com a símbol del sol i la falç com a símbol de la lluna.
El vesc representava la immortalitat, la força sempre fresca de la vida, ja que mentre a l’hivern totes les altres plantes es troben en un estat de quietud, el vesc porta fruits blancs, símbol de la força juvenil i la vida eterna.
Als arbres se’ls respectava com a éssers divins de connexió entre el cel i la terra.
bedoll
Simbolitza la puresa. És un arbre pioner, associat al Sol. Significa el retorn de la primavera i l’eterna joventut. Consagrat a l’amor, la bellesa i la fertilitat.
servera
Expressa la màgia de la natura que murmura els secrets de l’Altre Món. Un arbre protector que els druides utilitzaven per invocar els esperits benèfics.
freixe
En la mitologia nòrdica, l’arbre del cosmos és un immens freixe, Yggdrasill. De les seves arrels emana la font que omple el pou del coneixement.
vern
Representa els valors de la Deessa. És l’arbre de la resurrecció i la voluntat. Fou el bruixot de tots els boscos i l’arbre més fogós de la batalla.
salze
Consagrat a Hécate, a Hera, Persèfone i a Circe. És l’arbre de la inspiració. Posseït per la Lluna, expressa el saber de les seves fases. Associat a les bruixes.
arç blanc
És la llar de les fades. La dualitat entre les flors i les espines ens doten d’equilibri. Lligat a la celebració de la fertilitat de la mare Terra de les festes de Maig.
roure
Simbolitza la unió del cel i la terra. Consagrat a Zeus, Júpiter i Hèrcules. Venerat enormement pels druides, a sota seu celebraven rituals i ensenyances.
boix grèvol
Entre tots els arbres que hi ha el bosc, el boix grèvol és el rei sagrat en les festes saturnals del solstici d’hivern. Li correspon el regne lunar. Consagrat a les fúries.
avellaner
És l’arbre de la saviesa, de l’art poètic i de l’endevinació. Consagrat a les fades. És protector i atrau als éssers màgics, la fertilitat i l’abundància.
vinya
Consagrada a Dionís, déu del teatre, la rauxa i les festes. Osiris va ser el déu egipci que va ensenyar a cultivar la vinya als homes. Font d’inspiració de poetes.
heura
Simbolitza la renovació del cicle. Relacionada amb el culte de Dionís, les mènades, éssers femenins que l’adoraven, anaven vestides amb fulles d’heura.
canya
Símbol de sobirania. Consagrat a Cerunnos, el déu banyut, de la fertilitat, la regeneració i l’abundància, i també el déu Pan, sàtir grec, dels boscos i dels llocs naturals. Símbol de sexualitat masculina.
saüc
Ens recorda el valor de les dones com a creadores i guardianes dels dons de la vida. Associat a les ànimes en pau. Inspira saviesa i respecte.
teix
És l’arbre de la Vida i la Mort. Associat amb el renéixer i la llarga vida. Simbolitza la fertilitat eterna.